HAKUNA MATATA com a cançó POSTMODERNA

CANÇÓ i IMATGES Postmodernes

http://www.youtube.com/watch?v=nTFh0ed8ztA

Otro jueves negro en el Wall Street

Journal,

desde el veintinueve la bolsa no hace

crack,

cierra la oficina crece el desvarío,

los peces se amotinan contra

el dueño del rio.

En el vencidinario a la hora del rosario

ni carne ni pescao,

dame otra pastilla de Apocalipsis now

mientras se apolilla el libro rojo de

Mao.

crisis en el ego,

todos al talego,

crisis en el adoquin.

Crisis de valores,

funeral sin flores,

dólares de calcetín.

Crisis en la escuela,

quien no corre vuelva,

sexo, drogas, rock and roll.

crisis en los huesos

fotos de sucesos,

cotos de caza menor.

Dan ganas de nada mirando lo que

hay:

ayuno y vacas flacas de Tánger a

Bombay.

Siglo XXI, desesperación,

este año los reyes magos dejan

carbón.

Y la gorda soñado que le aborda el

crucero

un fiero somalí.

A ritmo de cangrejo avanza el porvenir.

Crisis en el cielo,

crisis en el suelo,

crisis en la catedral.

Crisis en la cama,

cada sueño un drama,

un euro es un dineral.

Crisis en la luna,

la diosa fortuna

debe un año de alquiler.

Crisis con ladillas,

manchas amarillas,

pánico del día después.

Crisis en la moda,

firma y no me jodas,

esta no es nuestra canción.

Guerra de intereses,

vuelvo haciendo eses,

ábreme por compasión.

Putas de rebajas,

reyes sin baraja,

inmundo mundo mundial.

Sábado sin noche,

méxico sin coches,

libro sin punto final.

Cómete los mocos,

no te vuelvas loco,

múdate a Nueva Orleans.

Gripe postmoderna,

rabo entre las piernas,

Clark Kent ya no es superman.

Mierda y disimulo,

crisis por el culo

del zulo a tu nariz.

Crisis, crisis, crisis…

 

 He triat aquesta cançó de "Crisis" de Joaquín Sabina, perquè fa una visió molt realista de la situació de la nostra societat. D’altre banda reflecteix varies maneres de veure la crisis, alguns la veuran des de l’àmbit econòmic, altres en el treball, etc. Per tant, posa en situació un estat de depressió total de la societat. D’altre banda, reflecteix l’esperança de que en el futur millorarà la situació.

Penso que és una cançó molt enfocada a la situació que estem vivint actualment en la nostre societat.

També podem trobar unes imatges que m’han semblat oportunes al tema que tracta a la cançó i que penso que enfoca molt bé l’angoixa actual.

la primera tractaria de de la crisis global, del caos que comporta i la crisis coma destrucció. La segona l'enfocariem a la crisis en el pensament i la racionalitat. I per últim, la tercera, en la crisis monetaria, economica.

Publicitat a les escoles

El dimecres 6 d’octubre de 2010 va sortir en el diari “el periódico” un article sobre la introducció de la publicitat a  les escoles italianes.

           

Aquest article ens diu que les escoles del sud de Itàlia han hagut de recorre a la publicitat a dins de les aules per tal d’obtenir fons per poder finançar la seva activitat, davant les retallades del pressupost destinat a l’educació.

Com ja podem suposar, hi ha multitud d’empresaris que esperen ansiosament aquest moment per posar la seva publicitat a les escoles, ja que, finalment, han pogut arribar a un sector molt important de la societat, l’educació.

LINK de la noticia que va sortir el dia 6 d’octubre 2010 al diari “el periódico”.

Què passa en l'educació?

Hola ha tots!!! Començo aquest bloc amb el comentari d’aquesta il•lustració del llibre “Quan els Infants diuen PROU!” de Francesco Tonucci.

Aquesta imatge anirà bé per veure i explicar com ha canviat la societat en que estem.

Primer de tot podem veure que en poc temps la societat ha anat d’un extrem a un altre, és a dir, fa uns anys érem una societat reprimida on no es podia opinar, i ara, en canvi, hi ha una societat liberalista i/o democràtica on tot si val. Si mirem el camp educatiu, veurem que també ha canviat molt: abans era una educació conservadora i directiva, i ara és una educació laica i progressista.

Amb aquesta diferenciació no vull analitzar els avantatges i els inconvenients, ni si és millor o pitjor, sinó veure quines són les coses que no han canviat.

Per això vull parlar de les semblances, que al llarg del anys no han variat, i possiblement són uns dels factors que interrompen l’evolució de l’educació, o millor dit, que impedeixen millorar l’educació.

Com podem veure en la imatge, la realitat de seguretat del nen no és la mateixa que la de la societat. Com es això? Per que passa?

Molt fàcil, al llarg del temps la societat no ha intentat aproximar-se a la realitat o als ulls del Infant, per tant no sap el que es millor per ell, sinó el que es millor per la societat.

Amb aquestes petites paraules vull que enteneu que hem de canviar aquestes petites semblances que no es veuen per tal de millorar l’educació, i aproximar-nos al infant per tal d’ajudar-lo.

Benvinguts al bloc “Una mirada cap a l’educació”

Hola tots!!!

Avui és el primer cop que el bloc es posa en funcionament, per això us vull explicar breument de que tractarà.

De tant en tant escriure el meu punt de vista d’algunes noticies o anècdotes actuals, per tal de fer-vos arribar el que penso sobre els diversos temes.

Des de aquí, animo a tots els visitants o seguidors del bloc per que deixin la seva opinió o comenteu sobre els escrits.

D’altra banda també animo a que feu arribar noves noticies o anècdotes que us hagin sobtat.

GRACIES A TOTS.